El workfare en temps de crisi o l’obsessió neoliberal per “posar els aturats a guanyar-se el pa”

+ arguments?

Durant molt temps l’ètica del treball va servir per fer acceptar a la classe treballadora la disciplina pròpia d’un sistema de producció industrial. El treball assalariat, industrial i productiu era la via que el sistema reservava als obrers (que no a les obreres) per assolir la dignitat. Avui, malgrat els canvis en la consideració del treball assalariat, l’ètica del treball encara presta els seus serveis i justifica la distinció entre els “bons pobres” i els “mals pobres”, entre aquelles persones caigudes en desgràcia però que “volen ser útils a la societat” i els individus que són una càrrega i que, en la mitologia conservadora, “s’aprofiten” dels serveis de l’Estat del Benestar. Aquesta visió conservadora de l’estratificació social pretén atribuir l’exclusió social a factors individuals, descarregant de culpa la societat majoritària i diferenciant els interessos dels sectors vulnerables de la classe treballadora dels de les persones que composen la població exclosa…

Ver la entrada original 1.370 palabras más

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s